Siboney

Siboney

Tipus	pobles indígenes d'Amèrica
Geografia
Estat	Cuba i Hispaniola

Siboney o ciboney ('habitants de coves' en taïno clàssic, llengua arawak dels indígenas del Carib) era un poble que estava entre els ocupants aborígens de les Antilles del Mar Carib. Quan els espanyols van arribar a Amèrica, els siboney ocupaven territoris a Cuba occidental i a la part occidental de L'Espanyola (en el que actualment es correspon amb Haití). Els siboney dels temps de la conquesta europea també són anomenats taínos-siboney.

El terme "siboney" pot resultar confús perquè s'ha aplicat a grups ètnics de diferents èpoques que tant culturalment, com possiblement lingüísticament eren diferents entre si. El terme es refereix primàriament als pobladors de principis del segle XVI que parlaven una llengua arawak, diferent del taïno clàssic de l'orient de Cuba i Occident de l'Espanyola (De las Casas es refereix a ells com "taïnos ciboney"). Encara que alguns autors com Harrington han usat el terme per a referir-se als guanahatabeys antics de l'extrem occidental de Cuba, que probablement ni tan sols parlen una llengua arawak i tenien una cultura material menys complexa que els taínos siboney del segle XVI que habitaven el centre de Cuba.

Els "siboney" històrics del segle XVI estaven diferenciats ètnicament dels guanahatabeys de l'extrem occidental de Cuba com dels taïnos clàssics de l'extrem oriental. A l'arribada dels espanyols, els ciboneys havien estat parcialment arraconats pels taïnos i es trobaven confinats a l'extrem de la península de Tiburón a l'illa de l'Espanyola i en la part occidental de Cuba.^[1] Els ciboneys de Cuba i L'Espanyola eren culturalment diferents entre si. En només un segle després de l'arribada dels espanyols tots els ciboneys haurien estat portats a la seva extinció.